1 1 f. [LC] [MU] Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. 1 2 [MU] flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l'aire s'hi dirigeix mitjançant un canal rígid. 1 3 [MU] flauta de Pan Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l'un al costat de l'altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis. 1 4 [MU] flauta dolça Flauta de bec. 1 5 [MU] flauta travessera Flauta d'embocadura lateral. 2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca la flauta. 3 f. pl. [MU] Jocs de l'orgue.
